'Cas ERO': pujolisme 'cañí'

La sentència del cas dels ERO a Andalusia, un episodi greu de corrupció protagonitzat pels successius governs del PSOE a aquest territori, ha estat comparat per alguns polítics catalans amb els anys de la corrupció pujolista a Catalunya. La comparació no es fonamenta als mètodes tècnics utilitzats, sinó a una consideració sui géneris del concepte de l'activitat política i a un ambient ideològic molt especial. Sobre això sí que coincideixen ambdós casos.

Els llargs anys de corrupció del chavisme, un subproducte del felipisme i del guerrisme del PSOE a Andalusia, i l'extensa etapa de corrupció del pujolisme a Catalunya es basen a la consideració que la política serveix només per arribar al poder, i quan s'ha arribat, atès que els governants consideren que el patrimoni públic ha de ser gestionat com si fos privat, es procedeix a un repartiment entre els nostres.

Aquesta concepció, i la seva aplicació, propicia el clientelisme, el caciquisme, el vot captiu i la prostitució de l'essència de la democràcia parlamentària. El territori governat és considerat com a un vedat privat per a la realització de negocis fàcils i rendibles, i per comprar les bosses de vots que permetran la perpetuació al poder. Així, el chavisme seria un pujolisme cañí, i a l’inrevés.