Publicitat

Podria haver-hi delictes de rebel·lió

El 10-N, poca conya

Imatge electoral d'arxiu

Si es materialitzessin les amenaces de grups dels comitès de defensa de la república (CDR) i de tsunami democràtic d'alterar amb desordres la jornada de reflexió electoral d'aquest dissabte 9, o el mateix dia de les eleccions, el diumenge 10, els protagonistes d'aquests eventuals disturbis podrien ser acusats d'un delicte de rebel·lió, segons fonts judicials.

Aquesta acusació es faria basant-se a l'article 472 de el Codi Penal, que en una situació com a l'actual, i tenint en compte l'entitat dels eventuals incidents, seria d'aplicació prioritària sobre la llei orgànica de règim electoral general, l'article 147 de la qual diu: "Els que pertorbin greument l'ordre a qualsevol acte electoral o (...) seran castigats amb la pena de presó de tres a dotze mesos o la multa de sis a vint".

L'article 472.3 del Codi Penal, que seria aplicable en aquest cas, atès que segons les mateixes fonts, no es tractaria d'un incident aïllat a un col·legi electoral, sinó d'uns desordres més generalitzats, estableix: "Són reus de delicte de rebel·lió els qui s'alcin violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents (...): 3 - Impedir la lliure celebració d'eleccions per a càrrecs públics".

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat