Publicitat
Confidencial · 21 d'Octubre de 2019. 00:05h.

Esquerra i la violència

Junqueras es col·loca a l'equidistància

Esquerra i la violència

Imatge dels 'tuits' de Pere Aragonès i Oriol Junqueras

L'onada de greus disturbis a Catalunya dins del marc de les protestes de l'independentisme contra la sentència pels fets de la tardor del 2017, ha agafat en fora de joc les formacions independentistes oficials, ja que tant des de l'administració espanyola com a des de diversos sectors catalans se'ls està exigint una condemna clara i contundent de la violència.

En el cas d'Esquerra, el seu principal dirigent (amb Oriol Junqueras a la presó), Pere Aragonès, vicepresident del Govern de la Generalitat, ha realitzat una cosa semblant a una condemna dels fets, tot i que en el marc d'una certa ambigüitat. Aquest mateix divendres, mentre es produïen disturbis de gravetat al centre de Barcelona, es va desmarcar de la violència, de manera gairebé indirecta.

Segons afirmava Aragonès a un tuit, "les marxes per la llibertat són la nostra expressió com a moviment. La violència no ens representa, deixem sols a qui vulgui aldarulls. Prou violència, som gent de pau". Un tuit anterior d'Oriol Junqueras ni tan sols feia referència als fets violents. Aquest diumenge, a El Periódico, una setmana després de començar els enfrontaments, Junqueras es col·locava a l'equidistància: "Som gent de pau i rebutgem la violència vingui d'on vingui. Sempre". Fonts del partit opinen que la direcció de la formació hauria d'evitar les posicions ambigües i actuar amb una major contundència en una qüestió tan perillosa com a la utilització de la violència.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 21/10/2019 - 00:21

Hemos entrado en nueva fase del prusés: la de la violencia. En esta nueva fase Ciniqueras será el nacionalseparatismo bueno y Trilemont, alias Chumgami Demofanàtic y sus jóvenes yihadistas serán claramente el nacionalseparatismo malo. Unos a sacudir el árbol y otros a recoger las nueces. Y que corra la sangre, que paga la sociedad catalana.