La proximitat de les eleccions al Parlament Europeu del dia 26 d'aquest mes, i les expectatives que els grups ultradretans euroescèptics puguin augmentar de manera considerable la seva actual representació a l'eurocambra, han fet que revifi al conjunt d'Europa -inclòs l'Estat espanyol- el debat sobre la dinàmica de creixement de les formacions polítiques de l'extrema dreta.
En el cas d'Espanya, l'emergència de Vox, amb dotze diputats al Parlament andalús i 24 al Congrés, i a l'espera dels resultats que aconsegueixi el 26-M a les eleccones municiales, autonòmiques (a dotze comunitats) i europees, el debat ha implicat un augment dels analistes i dirigents polítics que inclouen amb claredat els sectors més radicals de l'independentisme català al marc del ressorgiment de l'extrema dreta.
En aquest plantejament influeixen algunes actituds clarament racistes, xenòfobes i supremacistes expressades per diversos dirigents, entre ells el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, o l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert. També s'està tenint en compte el suport de formacions polítiques de la ultradreta europea als independentistes catalans més radicals, suports procedents de la Liga italiana o l'extrema dreta ultranacionalista de la regió belga de Flandes, i en el cas dels EUA, de personatges propers al Tea Party.
